Naufragi de l'Astrée

L'Astrée va ser un transatlàntic que transportava pedra, fabricat el 1921 a Anglaterra. Sota el seu nom original Bellbro, pertanyia a la Halifax Shipping Corporation amb seu a Hull. Mesurava 87 metres de llarg per 13 metres d'ample i 5,4 metres de profunditat. Pesava 2171 tones i era alimentat per una màquina de vapor.

El 1939, el vaixell era sota control de la National Maritime Society, formava part de la participació a l'esforç de guerra i es va utilitzar per transportar mercaderies pesades (carbó, mineral) a la Mediterrània occidental (Orà) i a l'Atlàntic (Casablanca). A bord, la tripulació estava formada per 26 mariners, incloent-hi dos artillers encarregats de protegir la nau dels avions enemics.

El 5 de desembre de 1942, l'Astrée va ser requisat pels alemanys, i l'1 de maig de 1944, tornant d'Egipte, va ser torpejat a prop de Port-Vendres per un submarí anglès. Els testimonis locals diuen que el vaixell, reconegut per la seva gran xemeneia negra, havia passat per Port-Vendres per la costa quan es dirigia cap al nord, quan va ser sacsejat per una enorme explosió. Un torpede el va destruir per la part d’estribord. El submarí que havia enviat el torpede era invisible, segurament emboscat a prop de la costa, molt accidentada en aquest sector. Després de patir greument de l'explosió, el vaixell de càrrega intentant arribar a Port-Vendres es va regirar completament abans d'enfonsar-se, tot només en uns minuts. Les bateries alemanyes de Cap Biarra, alertades, havien entrat en acció i ja bombardejaven el mar amb la intenció d’enfonsar el submarí, però ja havia fugit sense dificultat. Ningú no sap què va passar amb la tripulació d'Astrée i si van escapar del naufragi.


(Fortunes de mer et épaves au Parc Natural du Golf dels Lions 1850-2018 de Laurent Urios, Herve Levano, Patrick Strazzera)